Praga , en txec Praha, és la principal ciutat i la capital de la República Txeca . Situada a la vora del riu Moldava a la Regió de Bohèmia Central, té 1,2 milions d'habitants. Se la coneix com la ciutat de les cent cúpules, o la ciutat daurada, la mare de totes les ciutats i el cor d'Europa, i des de 1992 el centre històric és considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Fundada a finals del segle IX, Praga ben prest es va convertir en la capital dels reis de Bohèmia, alguns dels quals regnaren com a emperadors del Sacre Imperi Romà. Bohèmia va formar part dels dominis dels Habsburg i Praga es va convertir en capital d'una província austríaca. Els quatre municipis independents que formaven la seva extensió es van unir en una sola denominació urbana l'any 1784. Durant la dominació austrohongaresa, el segle XIX, Praga es va convertir en el centre del romanticisme i nacionalisme txec i la seva activitat cultural i intel·lectual va ser brillant.
Va ser capital del nou estat de Txecoslovàquia el 1918. Va ser ocupada pels alemanys el 1938 i fou alliberada el 1945. Aquell mateix any, degut a un error de càlcul, 15.000 habitants de la ciutat moriren en un atac aeri de l'exèrcit dels Estats Units que va confondre la ciutat amb Dresden. L'Exèrcit Roig ocupà la ciutat el 1945, i el 1948 s'hi va imposar el comunisme. El 1968 va esclatar la revolució coneguda com a Primavera de Praga, d'oposició a la Unió Soviètica, que va ser durament reprimida.
Del 16 de novembre de 1989 fins el dia 29 de desembre del mateix any, es va dur a terme la Revolució de Vellut començant amb una manifestació pacífica d'estudiants a Praga que va ser durament reprimida per les forces policials i que va acabar amb vora 500.000 manifestants - aquesta dugué a la caiguda del règim comunista. El 1993 va ser designada com a capital de la República Txeca, després de la divisió pacífica de Txecoslovàquia en dos estats.
Dins de la República Txeca la ciutat de Praga està lleugerament desplaçada al nord-oest del centre geogràfic del país
El riu Moldava travessa Praga, dividint la ciutat de sud a nord. El Moldava és un riu molt cabalós, fins i tot encara més que el riu Elba, tot i que és afluent d'aquest últim.
Fundada a finals del segle IX, Praga ben prest es va convertir en la capital dels reis de Bohèmia, alguns dels quals regnaren com a emperadors del Sacre Imperi Romà. Bohèmia va formar part dels dominis dels Habsburg i Praga es va convertir en capital d'una província austríaca. Els quatre municipis independents que formaven la seva extensió es van unir en una sola denominació urbana l'any 1784. Durant la dominació austrohongaresa, el segle XIX, Praga es va convertir en el centre del romanticisme i nacionalisme txec i la seva activitat cultural i intel·lectual va ser brillant.
Va ser capital del nou estat de Txecoslovàquia el 1918. Va ser ocupada pels alemanys el 1938 i fou alliberada el 1945. Aquell mateix any, degut a un error de càlcul, 15.000 habitants de la ciutat moriren en un atac aeri de l'exèrcit dels Estats Units que va confondre la ciutat amb Dresden. L'Exèrcit Roig ocupà la ciutat el 1945, i el 1948 s'hi va imposar el comunisme. El 1968 va esclatar la revolució coneguda com a Primavera de Praga, d'oposició a la Unió Soviètica, que va ser durament reprimida.
Del 16 de novembre de 1989 fins el dia 29 de desembre del mateix any, es va dur a terme la Revolució de Vellut començant amb una manifestació pacífica d'estudiants a Praga que va ser durament reprimida per les forces policials i que va acabar amb vora 500.000 manifestants - aquesta dugué a la caiguda del règim comunista. El 1993 va ser designada com a capital de la República Txeca, després de la divisió pacífica de Txecoslovàquia en dos estats.
Dins de la República Txeca la ciutat de Praga està lleugerament desplaçada al nord-oest del centre geogràfic del país
El riu Moldava travessa Praga, dividint la ciutat de sud a nord. El Moldava és un riu molt cabalós, fins i tot encara més que el riu Elba, tot i que és afluent d'aquest últim.
Praga és el centre econòmic del país. A més de ser la capital del país la majoria de les institucions financeres i de les empreses transnacionals tenen seu a la ciutat.
A més, la seva posició central a Europa, a més d'un nivell de preus més baix que el d'Europa Occidental, ajuda a que moltes companyies internacionals la elegeixin com la seva seu Europea.
Els museus ofereixen riques col leccions. Entre elles, destaca el Museu Nacional de Praga i el Museu jueu de Praga. Tradicionalment Praga ha estat un dels centres culturals més importants d'Europa Central. Actualment, després de la caiguda del comunisme, va recuperar la seva tradició i celebra centenars d'esdeveniments com festivals de cinema, música o literatura. L'activitat teatral i operística de la ciutat presenta una enorme oferta durant tot l'any. El Teatre Negre, el Teatre Nacional de Praga i el Teatre del ballet Nacional són alguns dels més famosos atractius culturals
El Museu nacional és un dels principals museus de Praga. Ocupa un edifici neorrenaixentista situat al capdamunt de la plaça de Wenceslau, la principal de la ciutat. El seu vestíbul central serveix també de panteó dels grans txecs. Es va fundar el 1818 com a Museu patriòtic de Bohèmia Čechách). El 1848 pren el nom de Museu Txec de 1854 a 1919 el Museu Reial Txec .L'edifici ocupat pel museu és obra del Josef Schulz, l'arquitecte del Teatre Nacional de Praga, construït en la mateixa època (1885-1890).
El Museu jueu és en realitat un conjunt de diferents dins de l'antic gueto de Josefov. Va ser fundat el 1906 per Hugo Liebe i Augustin Stein per a la conservació de valuosos objectes de les sinagogues de Praga. Amb l'ocupació nazi i el règim comunista el museu estava molt limitat en les seves funcions. Des de 1994 va recuperar i ampliar el seu status original. Posseeix una de les majors col leccions d'art jueu del món, que comprèn unes 40 000 peces de museu i 100 000 llibres. El museu inclou les sinagogues Maisel, Espanyola, Pinkas, Klaus, l'Antic Cementiri Jueu, la Sala de Cerimònies de la Societat Funerària i el cementiri jueu de Žižkov.
Praga té una llarga història musical. La que fos una de les capitals culturals d'Europa en els segles XVIII i XIX conserva la seva tradició musical.
Les antigues esglésies són en entorn on es pot gaudir amb el Festival de Música de Òrgan que té lloc a l'agost. Els millors programes són els que s'ofereixen a la Catedral de Sant Vito, a Hradcany; U Krízovníku, prop del pont de Carles, l'Església de Sant Nicolau de la Mala Stupartska a la Ciutat Antiga, on les notes de l'òrgan flueixen enmig d' belles estàtues barroques.
Monument a Jan Hus on fou cremat a Praga
Al segle XVI s'instal.la el famós orgue de la Catedral de Sant Vito. L'emperador Ferran I funda en aquesta època de l'orquestra de la cort, que els seus successors ampliarien posteriorment. D'aquesta orquestra, formada per músics de diverses nacionalitats, sorgeixen diverses cançons populars checas.
Teatre Estatal de Praga, lloc on es va estrenar l'òpera Don Giovanni, composta i dirigida per Mozart, el 1787.En el segle XVII l'orquestra de la cort va ser duta a Viena encara que actuaven a Praga en ocasions especials.
La rica història de Praga li permet tenir grans representacions de diversos estils arquitectònics. Els barris de Staré Město, Malá Strana i Hradčany reuneixen palaus de gran valor artístic.
Al segle XVIII s'imposa el classicisme francès i en la segona meitat del segle XIX es passa a un estil personal txec promogut pels components de la coneguda com Generació del Teatre Nacional com es pot observar a la Casa dels Artistes i al
Teatre nacional.
Ja en el segle XX es passa al modernisme les principals mostres són la Casa Municipal, el Hotel Europa, el Palau d'Exposicions i la casa de Ginger i Fred.
Praga és bressol de diversos escriptors de prestigi. Entre ells destaquen Jan Neruda, Franz Kafka i Milan Kundera.
És considerada com una de les ciutats més belles del món. D'acord amb un estudi més recent, va ser la vintena ciutat mundial en rebre turistes l'any 2006. La major part dels atractius turístics de la ciutat es concentren en els barris que componen el casc històric, és a dir: Hradčany, Malá Strana, Staré Město i Nové Město ( ho recordem que sinó després el Cesar ens ho pregunta i no ho sabem )
Barri Hradčany
Catedral de Sant Vito
El districte del castell és el més antic de Praga. Els seus principals atractius turístics són:
El Castell de Praga: Construït al segle IX. Amb 570 metres de llarg i 130 d'amplada mitjana, és considerat la major fortalesa medieval del món. Conté la Catedral de Sant Vito, el Carreró del Or i l'Alquimia, on es van reunir diversos alquimistes a la recerca de la fórmula per crear or, i els experiments s'han recollit a la Torre de la Pólvora (Mihulka), de 1494. En aquest carreró va viure durant diversos anys Franz Kafka. També es troba la capella de la Santa Creu, del segle XVIII, la Casa del Preboste, l'antic Palau Reial, des d'on es van produir les famoses defenestracions de Praga ( allò que tant ens sorprenia quan ens ho explicava l' Alberto ), la basílica de Sant Jordi, erigida sobre una antiga església de l'any 920, el Temple de Sant Jordi, del segle XVIII, la Galeria del Castell, instal lada en els antics estables, allotja una pinacoteca, la Torre Dalibor, on va ser empresonat un violinista que va donar origen a una òpera, el Palau Lobkowicz, del segle XVII, que avui acull un museu històric, la casa Burgrave, que allotja un museu de la joguina, i la torre Negra, porta oriental del Castell.
La Catedral de Sant Vito: És un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca ). Forma part del conjunt artístic monumental del Castell de Praga i és la mostra de l'art gòtic de la ciutat. Des de 1989 està dedicada a Sant Vito, Sant Venceslau i Sant Adalbert. Ha estat l'escenari de la coronació de tots els reis de Bohèmia i en ella es troben també enterrats tots els sants bisbes i arquebisbes i un bon nombre de reis.Altres atractius turístics són els Jardins del Castell, el Palau Salm, el Palau Schwarzenberg, el Palau del Arquebisbe, el Palau Sternberg, el Palau Toscano, el Palau Černín el Santuari del Loreto i l'Església de Sant Joan Nepomuceno.
Barri Malá Strana
Pont de Carles deu el seu nom al monarca que el va fer construir, el Rei Carles IV, el 1357, amb 30 estàtues i 16 arcs és un dels principals atractius turístics de la capital checa.El barri de Malá Strana, que es pot traduir per El Costat Petit o Barri Petit, està situat annex al barri del Castell està ple d'esplendorosos palaus, esglésies i places, que van florir a l'empara de la noblesa de l'imperi.
Pont de Carles deu el seu nom al monarca que el va fer construir, el Rei Carles IV, el 1357, amb 30 estàtues i 16 arcs és un dels principals atractius turístics de la capital checa.El barri de Malá Strana, que es pot traduir per El Costat Petit o Barri Petit, està situat annex al barri del Castell està ple d'esplendorosos palaus, esglésies i places, que van florir a l'empara de la noblesa de l'imperi.
Els principals monuments són:
El Pont de Carles: És el pont més vell de Praga, i travessa el riu Moldava de la Ciutat Vella a la Ciutat Petita. Té una longitud de 516 metres, i la seva amplada és de gairebé 10 metres, al temps que es troba recolzat en 16 arcs. Està protegit per 3 torres distribuïdes entre les seues dos capçaleres, dues d'elles a Malá Strana i la restant a l'extrem situat a la Ciutat Vella. La torre localitzada a la capçalera de la Ciutat Vella és considerada per molts com una de les construccions més impressionants de l'arquitectura gòtica en el món. El pont està decorat per 30 estàtues situades a banda i banda del mateix, la major part de les quals són d'estil barroc i van ser construïdes al voltant del 1700. Artistes i comerciants tracten de fer diners a expenses de l'important flux de turistes que cada dia visiten el lloc.
El Monestir de Strahov: Monestir fundat al segle XII. El monestir es va incendiar i posteriorment es va reconstruir en estil barroc. Es troba al turó a l'oest del castell. Inclou les esglésies de l'Assumpció de la Verge i de Sant Roc i les Biblioteques Filosòfica i Teològica, amb llibres d'incalculable valor històric.
L'Església de Sant Nicolau: Església finalizada en 1710, d'estructura curvilínia, i interior ricament decorat. Està situada a la Plaça de Malá Strana i Mozart va tocar l'òrgan en la seva estada a Praga.
Barri Staré Město
Rellotge Astronòmic
Eix històric d'origen medieval, reuneix alguns dels edificis més antics de la ciutat, que s'erigeixen al voltant de la plaça de l'Ajuntament.
L'Església de Tyn: Situada a prop de la plaça de la Ciutat Vella, va començar a construir al segle XIV però no va ser acabada fins el segle XVI. El seu element més característic són la parella de torres bessones que s'alcen per sobre de les teulades de la plaça de la Ciutat Vella.
L'Ajuntament Vell: desordenat complex d'edificis. El seu element més famós és el rellotge astronòmic (Orloj), de 1410, el més antic del seu tipus a Europa. Cada vegada que dóna l'hora surten unes figures que representen els dotze apòstols i altres personatges. Un dels edificis renaixentistes posseeix una finestra daurada amb l'antic escut de la ciutat.
La Sinagoga Vella-Nova: És una de les més velles sinagogues d'Europa. Va ser fundada a prop del 1270 i és un dels primers edificis d'estil gòtic de la ciutat. Ha sobreviscut als incendis, a la demolició del ghetto en el segle XIX ja molts pogromos.
Altres atractius turístics són les restes del Karolinum, el Klementinum, el Rodolfinum, l'Església de Sant Nicolau, el Cementiri Jueu i el convent de Santa Inés.
Barri Nové Město ( el nostre barri !! )
Els seus principals atractius són:
La Casa Dançant: és un famós edifici deconstructivista situat a Praga. Va ser dissenyat pel gabinet d'arquitectes de Frank Gehry i Vlado Milunic el 1997. Per la seva semblança amb una parella de ballarins, és també coneguda com Ginger i Fred.
La Plaça de Venceslau: Centre comercial de la ciutat, coronat per l'estàtua de Sant Venceslau, patró de Bohèmia. En un extrem se situa el Museu Nacional. A banda d'estar envoltat de diversos edificis representatius, és escenari de les principals manifestacions polítiques de la ciutat. Ha estat escenari de la Primavera de Praga i l'inici de la Revolució de Vellut.
Altres atractius del districte són la Porta de la Pólvora, el carrer Na Prikope, la Casa Municipal, el Teatre Nacional o la Plaça de Carles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario